Durant l'any 2005 vàrem complir els 25 anys de la recuperació de l’històric ball parlat d’en Serrallonga, un dels més difosos antigament a Catalunya. Fou l’any 1980 quan una colla de vilafranquins, amb el suport dels Administradors, recuperaven aquest desaparegut ball a casa nostra. Des de mitjans del segle XX que se n’havien perdut les representacions i vàrem ser el primer que es va recuperar. La presència d’armes d’avantcàrrega ens fan un ball sorollós, estrident, amb un caràcter molt marcat, que fa que agradi molt o que no agradi gens. Però, creiem que això s’ha anat modulant amb el temps, sobretot degut a un fet clau: l’esclat del trabuc, a priori un xic traïdor perquè no avisa prèviament com sí que ho fa l’esclat del drac o dels diables, ja no ho és tant d’ençà que el ball va adoptar la norma de disparar sempre durant o al final del so de les gralles i mai fora de la música. Així tothom està avisat del que vindrà quan s’escolten les gralles.

El fet de tenir el trabuc com a element més característic també provoca que molta gent ens anomeni “trabucaires”, però ens agradaria explicar a tothom que, a nosaltres ens agrada més ser anomenats “serrallonga”, o “serrallongues”. Per què? Bàsicament perquè les colles de trabucaires són, en essència, diferents dels balls d’en Serrallonga. Els primers tenen com a gairebé únic objectiu l’acció de disparar el trabuc, sense dansa ni música ni ball parlat, mentre que nosaltres, en canvi, tenim aquests darrers elements com a propis i identitaris.

Són nombroses les anècdotes i vivències acumulades per aquelles persones que han participat al ball alguna vegada. Una vivència comuna per a molts la podríem emmarcar en un dels moments més àlgids de la processó del 30 d’agost, sens dubte la més viscuda per tothom, que és l’entrada a la plaça Jaume I. Segur que qualsevol persona que hagi ballat al ball, si tanca els ulls i pensa en l’entrada a la plaça, recordarà aquest moment d’una forma viva, intensa, màgica, emocionant... El ball resulta especialment vibrant, les cames dels balladors s’enlairen més que mai, el tro de trabuc embraveix la plaça i en retreu les essències de temps passats... perquè si una virtut té el Ball d’en Serrallonga, és la capacitat de fer reviure aquells sons, olors, textos i imatges propis d’un passat històric. També hi ha hagut moments difícils, però no és moment de recordar-los aquí. De tots ells creiem que se n’ha extret la lliçó pertinent en cada cas.

Aquests 25 anys han donat per molt. Des dels seus inicis, el ball sempre s’ha mostrat força actiu, fent nombroses sortides arreu de Catalunya, algunes de reconegut prestigi com ara les Festes de la Mercè o les de Santa Tecla, i també fora de les nostres fronteres, la més sonada a Belfast (Irlanda del Nord). D’altra banda, el ball està constituït com a entitat, des de que l’any 1993 ho va fer la colla sortint en aquell moment, i actualment funciona amb tota normalitat. Hem celebrat l’aniversari durant el passat mes de maig, amb molta il·lusió i esforç per part dels membres de ball, alguns ex-membres i col·laboradors.

L’acte més important i remarcable va ser la representació íntegra de la còpia manuscrita del ball parlat antic feta per en Martí Figueras i Gili (1859-1925), pagès de Sant Martí Sarroca, l’any 1886. Els trenta-quatre personatges guarniren el Palau Baltà en una escena memorable i única que, venint del passat, obre portes respecte al futur i amplia les possibilitats del ball.