gfg

Joan Sala i Ferrer "Serrallonga" (Viladrau, 1594-Barcelona, 1634)

Joan Sala i Ferrer, va néixer l'any 1594 i era fill de Mas Sala, a Viladrau. Un dia, en Joan es traslladà per assumptes de negocis al mas Serrallonga de Querós, a uns disset quilòmetres de Sant Hilari. Allà va conèixer la pubilla mestressa del ric mas, una joveneta molt agradable anomenada Margarida. Tot seguit l'amor va florir entre ells i, a l’any 1618, a l'església de Sant Martí de Querós se celebrava el casament de la gentil parella. Després de maridar-se amb Margarida Serrallonga i Tallades entrà de pubill al mas Serrallonga, i ja sempre més fou anomenat i conegut com en Joan de Serrallonga.

Després de quatre anys del seu maridatge, Joan Sala tenia dos fills, Elisabet i Antoni; eren molt feliços, però la felicitat és fugissera i un bon dia començaren les complicacions. Era l’any 1622, es presentaren els seus mig germans Pere i Segimon, demananant-li que els guardés dos matxos que acabaven de robar i que no sabien on amagar. De primer en Serrallonga es va oposar a encobrír-los, però cedí davant de la insistència dels lladres. Va dir que els guardava per a aquella nit, només. Malauradament passava per allà en Miquel Barfull, que va escoltar tota la conversa i, que no havia oblidat un vell enfrontament amb en Joan Sala, va decidir que era una bona ocasió per venjar-se. L'endemà, quan Joan tornava de cacera va trobar que al mas hi havia Miquel Barfull i dos homes del rei que l'esperaven per dur-lo pres pel robatori dels dos matxos. En Joan Serrallonga disparà un tret a en Miquel Barfull i el matà. Serrallonga emprengué fugida, amb tots els homes del rei perseguint-lo.

Com que va viure en un context rural vingut a menys, es va haver de dedicar a fer de bandoler, junt amb els seus germans i d'altres lladres. Va tenir diverses amants, la seva darrera anomenada Joana, que la tradició popular va convertir en la seva acompanyant del ball parlat. Per tavernes i places s'escampava la brama que en Serrallonga cercava homes per a la seva banda. No va haver d'esperar gaire, perquè una bona colla d'homes feren camí cap a l'indret on s'esperava Joan Sala. I diu la tradició a través de les cançons que allà a la cova de Tavertet, a la comarca de les Guilleries, regió intrincada de vegetació exuberant i per això és bon refugi amagatall, s'hi aplegaren prop de cent homes, disposats a fer costat al qui ja anomenaven rei de les Guilleries.

Aquells temps eren temps de bandolers. N'hi havia molts i alguns molt coneguts que, com en Serrallonga, van passar a la memòria popular: Perot Rocaguinarda, Fadrí de Sau,... Solien tenir protecció d'alguns senyors, batlles, rectors, monjos, etc. Sembla ser que l'època de màxima activitat d'en Serrallonga s'esdevingué entre els anys 1628-1632, anys en els què fou un veritable malson per als seus perseguidors. Ningú era capaç de capturar en Serrallonga, i això començà a forjar un mite popular, explicat al llarg dels anys a través de romanços, els quals foren l'origen del Ball d'en Serrallonga. Finalment fou capturat i executat el 8 de gener de 1634 a Barcelona.

Procés de Joan Serrallonga

El procés judicial contra el bandoler Joan Sala i Ferrer, el famós Serrallonga, és una font molt interessant per estudiar el bandolerisme català del Barroc. Es troba a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú, i és un dels pocs que es conserva sencer.

La sentència deia:

"Dilluns a VIII (gener 1634). En aquest dia fonch sentenciat Joan Sala, àlias Serrallonga, natural de la Parròchia de Viladrau, bisbat de Vich, bandoler molt facinerós, cap de quadrilla, que havie molts anys que regnave; fonch la sentència de cent assots, axorellat [les orelles tallades], aporat ab carretó, atenallat y fets quatre quartos, y lo cap posat en una de les torres del portal de Sant Antoni de la present ciutat. Anima eius requiescat in pace. Amen."